Actualment, el paper del docent deu ser un orientador o un guia de
l’aprenentatge, desenvolupant el raonament dels alumnes i les seues habilitats
per a cercar nous coneixement (aprendre a aprendre) mitjançant les TIC. Per
aquest motiu, el mestre ha de conèixer què són les TIC, els recursos que
ofereixen i com utilitzar aquests recursos per a poder utilitzar-los de manera
adequada a l’aula.
EXPOSICIÓ DEL PROFESSOR RECOLZAT EN TECNOLOGIES
En l'actualitat, amb les facilitats
que ofereixen les TIC, el professor pot estructurar i organitzar un determinat
material per fer-ho més accessible als seus alumnes sota la modalitat d'un text
escrit:
- Utilització de l'ordinador i d’un projector per a millorar l'explicació.
- Ús de recursos (presentacions, simulacions virtuals, continguts multimèdia), que pot haver preparat el propi professor o que han estat elaborats per terceres persones (editorials, altres professionals, etc.).
Però, les exposicions tenen certs inconvenient,
ja que l’alumnat no aprèn a utilitzar les tecnologies, no es fomenta l’accés al
aquestes, no aprofita les infraestructures, el procés d’E/A és massa
tradicional (professor ensenya i alumne escolta), no promou el treball entre
companys ni la participació activa. Aquest últim desavantatge, com que no hi ha
participació per part de l’alumna, fa que tampoc aprenga de forma activa ni
utilitze estratègicament els recursos que té a l’abast.
Aquesta modalitat d’ensenyament també
té certs avantatges, com que el mestre il·lustra de forma més clara els
conceptes i el presenta de forma més entretinguda que si estigués únicament
parlant açò, juntament amb l’ús que fa el docent de les TIC, pot motivar
l’aprenentatge dels alumnes i millorar el gust d’aquests cap a l’assignatura i
cap els recursos informàtics.
INICIACIÓ A LA INFORMÀTICA
L’educació utilitza les noves
tecnologies per a recolzar el treball, ja que promou l’ús d’aquestes des
l’escola com una eina amb una finalitat pedagògica, guiant als alumnes a
“aprendre a aprendre” i, així, millorar la qualitat de l’Educació, permitint
d’aquesta forma l’enteniment del món utilitzant com a recolzament les TIC i el
desenvolupament de coneixements bàsics per a poder utilitzar les noves
tecnologies.
Malgrat açò, aquests coneixements no
van a ser suficients per a fer un ús reflexiu i estratègic de les tecnologies
per a arribar als objectius d’aprenentatge i de comunicació. A més, aprendre
sobre les TIC, requereix un context concret per a que l’aprenentatge siga
significatiu i funcional, de manera que s’han d’escollir molt bé el tipus de
tasques a realitzar per l’alumnat.
TREBALL MITJANÇANT PROGRAMES
EDUCATIUS
Treballar utilitzant programes
educatius garanteix una major aproximació als objectius curriculars i
l’adaptació a les necessitats educatives individuals de cadascun dels alumnes,
ja que proposen exercicis on s’ha d’escollir una resposta de maneres molt
diferents i de forma similar a les que es demanen amb les tasques de paper i llapis,
però amb l’ordinador, el que desperta certa motivació en els xiquets.
Aquests programes es poden trobar a
Internet, però si també poden ser creats pel mateix mestre, així es dissenya un
programa que cobrisca les necessitats de tots els alumnes, ja que el mestre deu
conèixer les característiques biopsicosocials de cada individu, aportant més
coneixement a l’alumne segons els criteris didàctics o pedagògics que hi
plantegen. Amb aquests programes, a més, es familiaritzen amb l’ús de les TIC i
es pot fomentar el treball cooperatiu i col·laboratiu si les activitats
plantejades es realitzen entre dos o més alumnes. Però per a que un programa
educatiu siga eficaç ha de plantejar problemes de recerca, de processament i
d’elaboració d’informació.
APRENENTATGE
PER INVESTIGACIÓ
L’aprenentatge per investigació tracta
de fomentar l’aprenentatge actiu i autònom dels alumnes, ja que tenen que
prendre decisions. El docent pren el rol d’orientador que ajuda a
l’aprenentatge individual i cooperatiu.
Aquesta modalitat, com ja s’ha dit,
l’alumne pren decisions sobre el seu aprenentatge i aprèn a treballar de forma
pràctica amb les TIC. Com que l’alumne es qui pren les decisions, és ell qui
contextualitza la tasca. A més, permet la creació de grups de treball
heterogenis i la implicació de les famílies i la comunitat educativa en el
procés d’E/A dels xiquets, però requereix cerc coneixement sobre les TIC per
part dels xiquets i dels docents. També, el mestre por trobar dificultat a
l’hora de desenvolupar aquesta modalitat a causa de ser una tasca molt
diferents a la que està habituat, però pot millorar professionalment, ja que el
seu rol canvia completament i pot ampliar la seua experiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario