Com
a recurs pedagògic, Internet té alguns inconvenients derivats de la dificultat
per trobar la informació desitjada i de la gran quantitat d’informació
que hi ha. Els alumnes poden trobar dificultats a l'hora de distingir la bona
informació de la que no ho és tant; a més, aquesta informació canvia constantment
gràcies als nous descobriments, noves investigacions, etc. Com a
resposta a aquesta situació sorgeixen les Webquest.
Per a completar el tema facilite un PowerPoint on s'explica breument tot el que s'ha vist al tema,unes entrevistes que van ser realitzades al creador de Les Webquest i dos anàlisi de dues Webquest,
Entrevistes a Bernie Dodge
Berni Dodge és el creador de la primera Webquest, que es va realitzar l'any 1995. Actualment, compta amb més de 40.000 pàgines en Internet, amb propostes d'educadors de molts països del món (Estats Units, Canadà, Islàndia, Austràlia, Anglaterra, França, Portugal, Brasil, Holanda, etc.). Dodge és professor de tecnologia educativa en la Universitat de l'Estat en Sant Diego, Califòrnia (EUA) i s'interessà fonamentalment en el disseny, implementació i avaluació d'ambients d'aprenentatge basats en la xarxa, camp on té una àmplia experiència docent. Al 1995, juntament amb Tom March van desenvolupar, per primera vegada, un model Webquest, el qual ha estat incorporat en centenars de cursos d'educació.
Una
Webquest és una eina didàctica per a l’ús educatiu d’Internet com a
ferramenta d’aprenentatge basada en una activitat de recerca d’informació
de manera guiada que se centra mes en l’utilització, l’anàlisi i la
síntesi d’aquesta, on els alumnes treballen de forma autònoma i
col·laborativa, construint el seu propi coneixement i el rol del docent
és el d’orientador.
Es poden distingir tres tipus de Webquest segons les seues característiques: webquest a curt termini, Webquest a llarg termini i Miniquest. La primera d'aquestes és aquella que el seu objectiu didàctic és l'adquisició de coneixements d'un determinat
contingut d'una o diverses matèries i que es
dissenya per a ser acabada en una sessió de classe, com a mínim, o en
tres sessions, com a màxim. La Webquest a llarg termini es caracteritza per ser una activitat on es profunditza més sobre el tema, estan dissenyades per a ser realitzades entre una setmana o un mes de
classe i solen acabar amb la realització d'un treball per a ser
presentat mitjançant, generalment, l’ús d’una eina informàtica. La última d'aquestes, la Miniquest, és una versió reduïda de Webquest on els estudiants la realitzen en una o
dues sessions i estan enfocades per a ser utilitzades per mestres que
inexperts en la construcció d’aprenentatges basats en la xarxa.
A les Webquest es poden diferenciar diverses parts, totes aquestes igualment fonamentals per a considerar aquesta eina Web 2.0 com a una de les més importants eines didàctiques:
- Introducció: estableix el marc contextual i aporta algun tipus d’informació a mode d’antecedent, és a dir, dóna informació a l'alumne sobre la tasca a la qual es va a enfrontar. Es tracta essencialment d'explicar de la forma més clara possible els trets essencials de l’activitat que es proposa i de motivar a l'estudiant presentant-li de forma atractiva el treball que ha de realitzar.
- Tasca: descriu del producte que finalment resultarà de la investigació. Encara que no és completament necessari que aquest resultat es concrete en un lloc web (pot ser un treball escrit o una presentació oral que de lloc a un debat), l'ideal és que els alumnes que investiguen en Internet creuen produccions susceptibles de ser vists en la xarxa o que hi incorporen l'ús de les TIC.
- Procés: és la descripció detallada i clara dels passos a seguir per a realitzar la tasca. Ací és clau l'assignació de tasques i rols a cada grup d'alumnes, diferenciar tasques dins dels grups, aclarir totalment els mitjans tecnològics que es van a utilitzar, etc.
- Recursos: selecció dels enllaços als llocs web d’interès per a trobar la informació que siga rellevant. Depenent de l'edat i les habilitats dels alumnes, es guiarà més o menys aquesta selecció.
- Avaluació:s'expliquen els aspectes que es tindran en compte a l’hora d’avaluar la tasca i com s’avaluarà; amb l’objectiu de que els alumnes tinguen una guia. Han de ser consignes clares i comprensibles per a ells i és aconsellable utilitzar rúbriques per a l'avaluació.
- Orientacions per al professor: aquest últim apartat és exclusiu per als professor, de manera que actua com una mena de guia didàctica on el creador de la Webquest suggereix com utilitzar-la a les aules i, d’aquesta manera, compartir material amb altres companys docents.
*Per a llegir el tema desenvolupat premer ací.
________________________________________
PowerPoint
Entrevistes a Bernie Dodge
Berni Dodge és el creador de la primera Webquest, que es va realitzar l'any 1995. Actualment, compta amb més de 40.000 pàgines en Internet, amb propostes d'educadors de molts països del món (Estats Units, Canadà, Islàndia, Austràlia, Anglaterra, França, Portugal, Brasil, Holanda, etc.). Dodge és professor de tecnologia educativa en la Universitat de l'Estat en Sant Diego, Califòrnia (EUA) i s'interessà fonamentalment en el disseny, implementació i avaluació d'ambients d'aprenentatge basats en la xarxa, camp on té una àmplia experiència docent. Al 1995, juntament amb Tom March van desenvolupar, per primera vegada, un model Webquest, el qual ha estat incorporat en centenars de cursos d'educació.
- Entrevista 1: polsar ací.
- Entrevista 2:
Anàlisi d'una Webquest (I)
La Webquest ¿Què pasó el día que nací? està escrita en castellà, és senzilla i planteja una sola activitat als alumnes dividida en quatre
parts (introducció, tasques i procés, recursos i conclusió):
- Introducció: es planteja l’activitat que deuen portar a terme els alumnes.
- Tasca i procés: enumera les activitats que han de fer els alumnes i diu on es deuen anotar les dades estretes i que fer si es té cap tipus de problema.
- Recursos: a aquest apartat es troben les diferents pàgines web a les que deuen recórrer els alumnes per a contestar les preguntes que els planteja aquesta activitat; hi ha pàgines recopiladores de dades (coses que van passar al llarg de la història, dades d’aniversaris de gent coneguda, etc.), diccionari de noms propis y un enllaç al buscador Google.
- Conclusió: descriu el propòsit d’aquesta tasca.
No es troba cap enllaç massa interessant. A més, alguns dels
enllaços proposats pel creador no hi funcionen. Tampóc no hi ha cap recurs per al docent, el més paregut a açò és l’apartat
de conclusió, on diu l’objectiu d’aquesta tasca.
Aquesta Webquest em sembla molt bàsica, podria ser utilitzada per mestres amb
poca experiència amb les noves tecnologies o que mai no han utilitzat les Webquest com a metodologia d’aprenentatge i/o per alumnes que no tenen molta
destresa a l’hora de navegar per Internet o que mai no han tingut contacte amb
l’ordinador o amb Internet. Per aquest motiu trobe que és una Miniquest, perquè és una pàgina amb pocs enllaços,
que proposa una activitat molt delimitada i massa pautada.
Si
es cert que aquesta pàgina web està dirigida aquest tipus de mestres i alumnes,
em pareix que l’activitat és coherent amb les seues necessitats, ja que el
mestre podria fer-la servir per a veure si aquesta tècnica seria adequada per a
l’aprenentatge dels alumnes i, a més, com que l’activitat proposada es pot
portar a terme en una sessió de classe i és senzilla, els alumnes no tenen per que
sofrir fatiga.
Anàlisi d'una Webquest (II)
La Webquest Aprèn amb el Barça pertany a la pàgina del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, està escrita en català i es divideix en diverses parts:
- Introducció: presenta l’activitat d’una forma molt breu.
- Tasca: en aquest apartat es diu que cal fer unes tasques sobre aquest club esportiu i com s’han de dividir els alumnes per fer la investigació.
- Procés: ací es donen deu enllaços a diferents activitats; cada activitat correspon a les diverses tasques que han de fer els alumnes, com buscar informació, imprimir documents, retallar els documents impresos, reflexionar sobre el llegit, etc.
- Avaluació: l’avaluació la fan els alumes, mitjançant dos qüestionaris que hi ha dins d’aquest apartat.
- Conclusió: aquest apartat explica als alumnes que hi ha fet una classe teòrica diferent i facilita un enllaç per tal que els alumnes que vulguen facen el mateix treball però d’un equip diferent.
- Crèdits i referències: ací es dóna una llista de les pag. Web que s’han consultat per tal de fer la webquest i una sèrie d’agraïments a diverses persones i associacions.
- Guia didàctica: en aquest apartat s’esmenta l’objectiu general de la webquest, els coneixements previs que deuen tenir els alumnes per a portar a terme d’una forma satisfactòria la tasca, de quina forma s’ha d’avaluar als alumnes i per què és útil d’utilització d’una webquest creades per altres mestres.
Es troba únic enllaç interessant que porta a
un diccionari que afavoreix l’aprenentatge en català i els recursos educatius per als
alumnes es pot dir que són les diferents aplicacions de Office , ja que ajuda a que els alumnes aprenguen a desenvolupar-se
adequadament amb aquest programa que els resultarà tan necessari per al seu
futur.
Trobe que aquesta Webquest a llarg termini
presenta una activitat molt completa. Per començar cal valorar que és una
activitat dirigida a una classe on els alumnes siguen d’aquest equip, però si
es compleix aquesta premissa resulta una tasca molt motivadora per als alumnes.
Les activitats que en proposen són adequades per als alumnes, ja que està
dirigida a l’etapa inicial de primària i a xiquets amb NEE. Per últim, em
sembla molt encertada la idea de que els
alumnes avaluen la tasca, ja que açò dóna molta informació al mestre sobre el
nivell de satisfacció d’aquesta, el que els alumnes han après i la capacitat
que hi tenen per expressar les seues idees i els seus coneixements. Pense que aquesta Webquest ens dóna l’exemple de
com fer aquest tipus de tasca d’una forma completa.
________________________________________
Després d'estudiar de manera més profunda aquest tema i haver analitzat dues Webquest puc dir que m'he adonat que les WebQuest són un recurs realment útil dins de
l’aula, ja que ens dóna la possibilitat de treballar unitats didàctiques i,
alhora, treballar gran quantitat d’objectius relacionats amb les diverses
competències bàsiques i les TIC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario